Què fer si un company de pis no paga
Per Gerard Llanas Conesa · Publicat 26 d'agost de 2026
És una d'aquelles situacions en què la gent busca informació a les onze de la nit i troba fòrums del 2014. Anem al pràctic.
L'ordre importa: primer esbrinar què passa, després mirar com esteu signats, i només llavors decidir. Començar pel final és el que converteix un retard en una ruptura.
El primer, abans de reclamar res
Parla amb aquesta persona en privat i esbrina si és un oblit, un problema puntual de tresoreria o una situació que va per llarg. Les tres coses es veuen igual des de fora —una transferència que no arriba— i requereixen respostes completament diferents. Reclamar al grup abans de saber quina és converteix la casa en un tribunal.
L'error clàssic és escriure al grup de WhatsApp «ei, falta la teva part» davant de tothom. Si era un oblit, has creat un conflicte per no res. Si era un problema de diners, has forçat algú a explicar en públic que no arriba a final de mes, i aquesta persona evitarà la conversa a partir de llavors.
Una conversa en privat, sense acusació, gairebé sempre dona la informació que necessites per decidir. I si és un problema temporal, un pla de pagament acordat en aquell moment resol la majoria dels casos.
Mira com esteu signats
La diferència decisiva és si teniu un contracte conjunt o contractes individuals per habitació. Amb contracte conjunt és habitual que l'arrendador pugui reclamar el total a qualsevol dels signants segons el pactat, així que l'impagament d'un us afecta a tots. Amb contracte individual, cadascú respon de la seva renda davant el propietari.
Treu el contracte i llegeix-lo abans de decidir res. És el document que determina quines opcions teniu realment, i molta gent descobreix en aquest moment que mai el va llegir.
Distingeix també dos deutes que no són el mateix: el que es deu al propietari (lloguer) i el que es deu als companys (subministraments, compres comunes). El primer té conseqüències contractuals immediates i us pot afectar a tots. El segon és entre vosaltres, és més flexible i també més fàcil de deixar podrir.
Si la cosa apunta a durar i hi ha un contracte pel mig, això deixa de ser un article de blog: pregunta en un servei d'orientació jurídica, a l'oficina d'habitatge del teu ajuntament o a l'assessoria de la teva universitat, que solen ser gratuïts.
Els passos, en ordre
Conversa privada, acord de pagament per escrit amb dates, avís a la resta de la casa només amb el necessari, i protecció de qui està avançant els diners. Si el deute és amb el propietari i creix, parlar-hi abans que sigui ell qui us truqui és gairebé sempre millor que esperar.
- Parla en privat i esbrina la causa real. Sense acusacions i sense públic.
- Si és temporal, acordeu un calendari de pagament concret: quant, en quines dates. Per escrit, encara que sigui un missatge.
- Informa la resta només del necessari per decidir: hi ha un retard i hi ha un pla. Els detalls personals no són de la casa.
- Protegeix qui està avançant els diners. Si una persona cobreix el forat cada mes, això ha de ser explícit i temporal.
- Si afecta el lloguer i no es resol, parleu amb el propietari abans d'acumular mesos.
- Documenta-ho tot des del principi: què es deu, des de quan, què es va acordar.
El que no s'ha de fer
No canviïs el pany, no li treguis coses, no li tallis subministraments i no ho converteixis en un assumpte públic al grup. A més d'agreujar el conflicte, prendre's la justícia pel seu compte pot girar-se en contra teva i convertir un problema de diners en un problema legal teu.
L'últim punt és el que més diners costa. Ningú vol ser el pesat que reclama, així que ningú reclama, i el saldo creix fins que reclamar ja és un conflicte gros en comptes d'una conversa petita.
- Canviar el pany o impedir-li l'entrada. Encara que degui diners, té un contracte o una possessió que no et correspon a tu resoldre.
- Retenir-li pertinences com a garantia. No és una penyora, és un problema afegit.
- Tallar el wifi o el subministrament per pressionar. Afecta tota la casa i et situa a tu al costat equivocat.
- Convertir-ho en el tema permanent del grup. Erosiona la convivència de tothom, inclosos els que sí que paguen.
- Deixar-ho córrer «a veure si s'arregla sol». És el més comú i el que converteix 150 € en 900 €.
Per què el registre ho canvia tot
La majoria d'aquests conflictes no comencen per mala fe, comencen per ambigüitat: ningú sap exactament quant deu qui ni des de quan. Quan existeix un registre compartit que tothom veu, la conversa deixa de ser «crec que em deus» i passa a ser «són 143 € des del 3 de juny», que és infinitament més fàcil de tenir.
Sense registre, a més, passa una cosa pitjor: el deute es torna discutible. Cadascú recorda una xifra diferent, i qui més insisteix acaba tenint raó. Això no premia qui té raó, premia qui té menys manies a insistir.
La data fixa mensual de liquidació és l'altra meitat. Quan liquidar és el que toca el dia 2, ningú ha de ser el pesat que ho treu. Està muntat així a com controlar les despeses compartides.
Com evitar que torni a passar
Tres mesures: que ningú avanci sistemàticament els diners dels altres, repartir les titularitats dels subministraments, i liquidar cada mes en una data fixa. Gairebé tots els impagaments greus entre companys comencen com un saldo petit que es va deixar córrer sis mesos.
I si la persona acaba marxant, liquideu a zero l'últim dia i deixeu-ho anotat. Un deute que se'n va per la porta sense tancar rarament torna.
- Que no hi hagi un «tresorer» permanent. Roteu qui posa la compra grossa, o pagueu en el moment.
- Repartiu els contractes de subministraments perquè cap persona estigui exposada a tots els impagaments alhora.
- Liquideu mensualment, en data fixa. Un saldo d'un mes es paga; un de sis es discuteix.
- Acordeu per escrit, en entrar, què passa si algú es retarda.
- Manteniu un coixí comú petit per a imprevistos si podeu.
Si finalment marxa devent diners
Liquideu i documenteu-ho el mateix dia que marxa, encara que no pagui. Un import acordat i signat en un missatge el dia de la sortida és molt més recuperable que una xifra que cadascú recorda diferent tres mesos després, i és l'única cosa que et deixarà reclamar amb sentit més endavant.
El que passa gairebé sempre és que ningú vol tenir aquesta conversa el dia de la mudança, perquè ja és prou incòmode. I sense aquesta conversa el deute es dissol: al cap d'un mes ningú recorda si eren 180 € o 240 €, i reclamar una xifra imprecisa no funciona.
Deixa-ho per escrit encara que sigui un missatge: import, concepte i des de quina data. Que la persona respongui «d'acord» ja és molt més del que tindreu si no ho demaneu.
I reviseu els subministraments: si en tenia algun a nom seu, cal canviar la titularitat abans que marxi, no després. Després és molt més difícil.
Preguntes freqüents
El meu company de pis no paga el lloguer, m'ho poden reclamar a mi?
Depèn de com estigui signat el contracte. En un contracte conjunt és habitual que l'arrendador pugui dirigir-se a qualsevol dels signants pel total, segons el pactat. Si cadascú té un contracte individual per la seva habitació, respons de la teva renda.
Puc fer fora un company de pis que no paga?
No pel teu compte. Qui té la relació contractual amb l'inquilí és l'arrendador, i els procediments per impagament els inicia ell. El que sí que podeu fer els companys és comunicar-li la situació i decidir la vostra posició.
Què faig si em deuen diners de despeses comunes i no de lloguer?
És un deute entre vosaltres, no contractual amb el propietari, així que és més flexible i també més fàcil de deixar córrer. L'eficaç és tenir l'import exacte i la data des de la qual es deu, i acordar un calendari de pagament concret.
He d'avisar el propietari si un company no paga?
Si el deute és del lloguer i no s'està resolent, comunicar-ho abans d'acumular mesos sol ser millor que esperar que sigui ell qui reclami. Un retard avisat es pot gestionar; diversos mesos de silenci limiten molt les opcions de tothom.
Com evito que això torni a passar?
Que ningú avanci sistemàticament els diners dels altres, repartiu les titularitats dels subministraments, i liquideu en una data fixa cada mes. Els impagaments grans entre companys gairebé sempre comencen com un saldo petit que ningú va reclamar durant mig any.
És bona idea parlar-ne al grup de WhatsApp?
No com a primer pas. Reclamar en públic abans de saber què passa crea un conflicte si era un oblit, i força algú a explicar davant de tothom que no arriba a final de mes si era un problema econòmic. Parla primer en privat.
Esbrina la causa en privat, mira el contracte, acorda un calendari per escrit i protegeix qui està avançant els diners. I quan estigui resolt, munta el registre i la data fixa de liquidació: gairebé cap impagament greu hauria arribat a ser-ho si algú hagués reclamat el primer mes.
Preparat per simplificar la vida en pis compartit?
Groupio gestiona automàticament les despeses compartides, les tasques i el pressupost de la llar. Uneix-te a milers de companys de pis que han deixat de discutir per diners.
Comença Gratis — Sense Targeta de Crèdit